Michael Robinson, una persona excepcional que es va convertir en
una celebritat mediàtica, amb una gran capacitat per transmetre
la seva passió i entusiasme pel futbol i, sobretot, per la vida.
Com va escriure el seu amic John Carlin, “Michael es feia voler per la simpatia que emanava, sobretot, però part del seu èxit com a figura pública a Espanya es va deure al contrast tan seu, tan marca de la casa, entre l’accent anglès amb el que parlava castellà i el seu domini absolut de l’argot espanyol. Sempre esquitxava les nostres converses –deia Carlin- encara que fossin en anglès amb paraules com capoll, pringao, xoriço, horterada, o expressions com “me la sua”, “vendre la moto”, “ximple del cul” i “no em toquis els collons ”.